Toni Catany el pescador d’imatges.

S’ha inaugurat a la Fundació Catalunya La Pedrera l’exposició “Toni Catany. D’anar i tornar”, dedicada al fotògraf mallorquí mort fa poc més d’un any.

Toni Garau explicant-nos l'exposició de Toni Catany ©lafotografica

Toni Garau explicant-nos l’exposició de Toni Catany ©lafotografica

Vam realitzar la visita convidats per la Fundació (gràcies!) i acompanyats del Toni Garau, comissari de la mostra i director de la Fundació Toni Catany de Llucmajor. A part de tot això, Garau ens va explicar que era amic personal de Catany, cosa que es nota en les explicacions i els comentaris que fa de l’exposició. I s’agraeix el toc personal i la gran sensibilitat que transmet.

L’exposició és una aproximació a l’obra del fotògraf mallorquí, però circulant a través de les diferents geografies i les diferents temàtiques de l’obra de Catany, barrejats amb temes com el pas del temps, tant present en la seva obra.

Natura morta, núm 186. 1991 ©ToniCatany

Natura morta, núm 186. 1991 ©ToniCatany

Durant la visita, i escoltant al Toni Garau, pensem sovint en dos artistes vinculats a Mallorca, que no podem deixar de relacionar amb Catany, tant pels temes com pels conceptes, i finalment aquests acaben apareixent, lligats a la terra, als objectes i a la ceràmica. Joan Miró, Miquel Barceló i Toni Catany tenen una connexió artística que els hi dona la seva extraordinària sensibilitat i la seva obra.

Realment de Toni Catany coneixíem només la seva obra, i de forma superficial. Reconeixíem les fotos icòniques i els temes més coneguts, com són els bodegons i les natures mortes o els seus nus, però desconeixíem bona part de la seva obra com a retratista, i la seva faceta viatgera…

Retrats de Catany a l'exposició de La Pedrera ©Lafotografica

Retrats de Catany realitzats a Bangla Desh (2011) a l’exposició de La Pedrera ©Lafotografica

Sovint s’ha etiquetat a Toni Catany com a un fotògraf clàssic i tradicional, nostàlgic i neopictorialista (adjectius que no tenen per que ser pejoratius…), i la proposta que se’ns fa en aquesta exposició és mostrar-nos la part més audaç i sorprenent de Catany per demostrar-nos la seva modernitat.

De tota manera hi va haver un concepte que ens va captar l’atenció respecte a la seva manera de fotografiar, i és en la que ens vam sentir més identificat. Catany es referia a ell mateix com a “pescador d’imatges”, enfrontant aquest concepte al “caçador o franctirador”. Un concepte que torna a lligar amb el tema del pas del temps que tant present és a la seva obra …”M’obsessiona el temps. Escollir una flor mústia, unes fruites podrides o unes copinyes és la meva manera de parlar del temps”… i poder dedicar temps a fer un retrat, a que passin coses, a que el retrat surti de dins de la persona, és una manera d’entendre la fotografia oposada al fotògraf compulsiu que dispara arreu caçant fotografies…

Les fotos de la visita són ©lafotografica i les fotos de l’obra són ©ToniCatany

Marc Vidal

 

Deixa un comentari