Agnès Busquets al Trobades en una cadira.

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

“He de dir que vaig arribar a l’estudi molt il·lusionada, havia vist altres retrats entorn una cadira, i m’afalagava molt formar part del projecte. Una sessió que havia de durar una hora , crec que es va allargar fins a tres!  Em va costar molt escalfar motors, de cop i volta va sortir la part més tímida de mi, que no deixava veure com sóc en realitat.  Havia de ser Jo i només Jo, i costa molt ensenyar-li això a algú que tot just acabes de conèixer. Però va ser un exercici de confiança molt interessant i que jo diria que va arribar al seu objectiu.

En resum, una experiència molt positiva, i repetible!!”

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Això és el que recorda i explica l’Agnès Busquets de la sessió de retrat que vam fer amb ella al voltant de la nostra cadira. I hem de dir que nosaltres recordem alguna cosa semblant. L’Agnès havia estat a l’estudi uns mesos abans gravant un vídeo per la campanya del Barcelona Decideix, dirigit pel Joel Joan, i nosaltres teníem una imatge d’ella més extrovertida del que mostrava a la sessió. També és veritat que nosaltres li demanem que es mostrin tal com és, i això no sempre és un exercici fàcil! I aquests és la nostra feina, anar donant confiança per tal que es trobi còmode i ens puguin ensenyar la seva part més personal.

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Mesos més tard una de les fotos de la sessió ha anat a parar al llibre que  l’Agnès ha publicat sobre la seva experiència de ser mare! “Mare en pràctiques” (Columna Edicions, 2012). Per nosaltres és la senyal més inequívoca que l’Agnès es sent identificada en aquestes fotos!

"Mare en pràctiques" el llibre de l'Agnès Busquets.

"Mare en pràctiques" el llibre de l'Agnès Busquets.

I actualment la podem veure el Teatre Victòria amb “La familia irreal”, amb Dagoll Dagom i Minoria Absoluta…

Repetirem!

Una forta abraçada Agnès!

Marc Vidal

Laura Guiteras al Trobades en una cadira

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

La Laura Guiteras és una noia especial. Té cert magnetisme que fa que cridi poderosament l’atenció. I una energia vital contagiosa. Recordem perfectament el dia que ens va venir a veure a l’estudi per parlar de la sessió de retrat pel Trobades. Entusiasme pur. I aquesta musicalitat que sempre l’acompanya. Riu, canta, comunica… I a més durant la sessió es va crear com certa coreografia amb la cadira “de rollo cabaretero” com diu ella, que més que una sessió de retrat semblava que assistíssim a una dansa particular entre ella i la cadira.

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

D’aquella sessió la Laura ens ha dit: “Doncs recordo que el vostre estudi em va encantar i que em vaig sentir molt còmode durant tota la sessió! La idea de la cadira dóna molt de joc, em van entrar ganes de ballar i tot!! i que el resultat va ser estupendu!!!”

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

Laura Guiteras ©Lafotogrˆfica

Actualment la Laura Guiteras, amb el Toni Xuclà, té en mà un projecte molt interessant, en el que fa temps que hi treballen. És el grup Taima Tesao: “Nosaltres ara mateix estem centrats en la preproducció del segon disc de TaimaTesao i volem treballar molt el tema de LSC (Llengua de signes en Català) L’objectiu és fer: Música per escoltar amb els ulls!”

Us deixem aquest enllaç per que us en feu una idea.

Nosaltres estarem atents a la sortida del disc…

Marc Vidal

 

 

“La festa” d’Spiro Scimone, a la Sala Beckett

"La Festa" d'Spiro Scimone, amb Diana Volpe, Rafa Cruz i Quimet Pla ©lafotografica

"La Festa" d'Spiro Scimone, amb Diana Volpe, Rafa Cruz i Quimet Pla ©lafotografica

Vam anar a l’estrena de “La festa” a la Sala Beckett i la veritat és que en vam sortir molt satisfets. De l’obra i sobretot dels actors. Sempre hem dit que el que més ens agrada del teatre és veure la feina dels actors. Una bona interpretació ens sedueix, i en aquesta obra estem davant de tres grans actuacions, i això s’agraeix.

Diana Volpe i Quimet Pla durant "la Festa" ©lafotografica

Diana Volpe i Quimet Pla durant "la Festa" ©lafotografica

Evidentment part de l’èxit també es deu a la direcció d’Orlando Arocha, que tenia molt clar el que volia de cada actor i com ho volia dir. Però aquest aspecte ens és més difícil de calibrar…

“La festa” és una obra d’Spiro Scimone que es presenta en el cicle de Teatre Italià Contemporani II a la Sala Beckett fins a l’11 de novembre. I és d’aquelles obres on tant important és el que es diu i passa, com el que no es diu i no passa. És una obra oberta a la interpretació de l’espectador. I això també juga a favor del públic, que es fa seva l’obra.

Rafa Cruz i Diana Volpe durant "la Festa" ©lafotografica

Rafa Cruz i Diana Volpe durant "la Festa" ©lafotografica

A més compte, com ja hem dit, amb tres esplèndides interpretacions. Quimet Pla, un gran actor amb les coses molt clares, que està brillant en la seva interpretació, plena de registres i matisos, és un dels puntals de l’obra.

Diana Volpe, una actriu amb una humanitat enorme, és el personatge que lliga la trama, i a nivell actoral, per nosaltres, una gran descoberta.

Rafa Cruz, un gran actor que amb aquesta obra li arriba una gran oportunitat. Ha fet d’home orquestra, actuant, coordinant i produint… jo crec que es mereix un gran aplaudiment!

 Quimet Pla, Diana Volpe i Rafa Cruz durant "la Festa" ©lafotografica

Quimet Pla, Diana Volpe i Rafa Cruz durant "la Festa" ©lafotografica

Si teniu l’oportunitat, no us la perdeu.  (Si voleu tenim a l’estudi entrades amb descompte…)

Podeu veure més fotos de l’espectacle en aquest enllaç.

Marc Vidal

Orlando Arocha amb els actors de "La Festa" ©lafotografica

Orlando Arocha amb els actors de "La Festa" ©lafotografica

La mirada en el retrat

Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

La gran diferència entre un bon retrat i un de normal bàsicament radica en si aconseguim que la persona retratada ens comuniqui alguna cosa amb la mirada. Si hi ha mirada, intenció, expressió i comunicació el retrat sempre és molt més potent i efectiu. Té més força i caràcter i ens diu moltes coses de la persona retratada. Evidentment cada persona després les interpreta d’una manera diferent, però si aquesta expressió hi és i la gent la percep, ens podem donar per satisfets del nostre retrat. I com s’aconsegueix això?

No hi ha una única resposta per aquesta pregunta, però si que us podem dir com ho fem nosaltres.

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Cada sessió de retrat necessita el seu temps, però a nosaltres ens agrada poder dedicar almenys un parell d’hores a cada retrat.  I és sorprenent les grans diferències que hi ha entre les primeres fotos i les darreres. La confiança i la bona sintonia sóm molt importante en aquest cas.

Un exercici a tenir en compte en una sessió de retrat és que la persona retratada mantingui una mateixa posició durant unes quantes fotos, només donant diferents tipus de mirada… i veurem que entre aquestes fotos molt semblants, n’hi ha que tenen una intensitat molt alta i d’altres que són totalment inexpressives. Però sempre n’hi haurà una de més potent i intensa…

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

També cal saber veure que hi ha persones que es concentren i aguanten la mirada a càmera durant una estona mentre n’hi ha d’altres que prefereixen mirar de nou a cada foto… aquesta també és una qüestió que haurem de descobrir a cada nova sessió, a cada nou retrat.

Marc Vidal

Cristina Brondo embarassada, al Trobades en una cadira (2)

Cinc anys després del nostre primer “Trobades”, la Cristina Brondo ens explica que està embarassada d’una nena i que tot i que s’ha anat fent fotos, li vindria molt de gust repetir la sessió amb nosaltres amb el seu nou estat.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Nosaltres hem fet sovint sessions a embarassades i  sempre són sessions molt especials. Trobem que les embarassades estan radiants, i ens agrada molt fotografiar-les.

De nou la sensació de familiaritat domina la sessió, i la Cristina es troba còmode i ens hi fa sentir a nosaltres. Ja sabeu que en un retrat sempre hi ha la sensació d’invasió de la intimitat, però quan estàs mig nu davant del fotògraf aquesta sensació és major. Així que molt millor si la sensació de confiança hi és present!

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

 

La Cristina volia unes fotos molt properes, i una d’aquestes fotos les va fer servir per felicitar l’any nou als seus seguidors a les xarxes socials… però també volia unes fotos per poder ensenyar a la seva filla quan aquesta fos gran. Ens va portar la gassa amb la qual tenien previst embolcallar a la Valentina només néixer… I això també li donava certa carrega simbòlica a la sessió.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

Cristina Brondo embarassada © lafotografica

D’aquesta sessió la Cristina ens diu:

“La segona vegada que em vaig plantar davant el Marc i la Marta encara vaig necessitar mes d’aquesta familiaritat degut al meu estat! Posar embarassada es força difícil ja que no controles gaire el nou volum que te el teu cos, però per sort, ells saben com crear l’escalfor necessària per relaxar-se i a deixar-se anar i sobretot passar-s’ho be!

Gracies nois per aquestes dues sessions!!”

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Cristina Brondo embarassada © lafotografica. Aquesta és la foto que es va fer servir per felicitar el nou any.

Tot un plaer Cristina!

Marc Vidal

 

 

Cristina Brondo al Trobades en una cadira (1)

Amb la Cristina Brondo ens uneix una relació especial. Fa molts anys que la coneixem i va ser de les primers persones a participar en el nostre projecte, el Trobades en una cadira, en un moment que encara ni sabíem  ni que es diria així. Es nota a la sessió de fotos, on hi ha més proves, diferents fons i un anar buscant una mica, per part nostra, de definir el projecte.

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

La sessió va ser fàcil, d’aquelles en que surt tot rodat, ella es trobava còmode, i les fotos van anar sortint amb naturalitat. Fons blanc, fons negre, i aquell racó de l’estudi, sota l’escala i pintat de verd, que hem deixat de utilitzar però que va funcionar la mar de bé…

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

Això és el que recorda la Cristina de la sessió de fa set o vuit anys:

“La primera vegada que em vaig plantar davant del Marc i la Marta vaig tenir la impressió que ja ho havia fet abans, vaig sentir aquella familiaritat tant necessària per sentir-se còmode en una sessió de fotos, sobretot quan es busca un resultat tant íntim i a la vegada fresc i espontani!”

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

Una altre particularitat és que la Cristina és de les poques persones que ha repetit sessió, però la segona sessió tampoc va ser del tot normal, ja que en aquesta estava embarassada de 9 mesos. La setmana que ve us l’expliquem…

Marc Vidal

Cristina Brondo ©lafotografica

Cristina Brondo ©lafotografica

 

 

Books per a actors

A La Fotogràfica, una de les nostres especialitats professionals i amb la qual ens sentim més còmodes i satisfets és la realització de books fotogràfics a actors i actrius. És una feina que sembla fàcil, ràpida i divertida, però que té les seves dificultats i molta gent no les sap veure.

Maria Rodriguez ©lafotografica

Maria Rodriguez ©lafotografica

Per començar direm que el retrat necessita unes condicions concretes per que la persona fotografiada es senti còmode, i part de la nostra feina és aconseguir que així sigui. L’actor s’ha de sentir relaxat i aprendre a veure i acceptar la seva imatge. Ha de sentir que les fotos resultants d’un book el representen bé, l’afavoreixen i ell s’hi sent identificat.

Pep Jové ©lafotografica

Pep Jové ©lafotografica

 Un dels errors comuns en un book d’actor és el confondre’l amb un catàleg de posturetes i vestuari que en res tenen a veure amb el que un actor ha d’ensenyar en un book. Un book d’actor ha de mostrar a l’actor tal com és, on es vegi bé la seva cara, la seva expressió i la seva mirada. També ha d’ensenyar les possibilitats expressives i la versatilitat de cada persona, així com també es recomanable que hi hagi alguna fotografia de cos sencer, per veure quin tipus té.

Llorenç Gonzalez ©lafotografica

Llorenç Gonzalez ©lafotografica

Una altra cosa que és important és que les fotografies que es presenten siguin recents ja que un altre dels errors habituals és ensenyar fotos de fa masses anys, quan tots sabem que, per bé o per mal, amb el temps anem canviant.

També és important poder dedicar temps a analitzar bé les imatges obtingudes durant la sessió i poder treure’n les conclusions per que l’actor sàpiga (i vegi) que li afavoreix i que no, i que aquesta reflexió després la pugui extrapolar a l’hora d’afrontar un càsting o una prova de selecció.

Ramon Villegas ©lafotografica

Ramon Villegas ©lafotografica

Realment ens sentim molt satisfets quan un actor o una actriu que han entrat per la porta de l’estudi amb els seus dubtes i inseguretats marxa decidit i segur amb el nou material per afrontar-se als seus reptes professionals.

Marc Vidal

La Fotogràfica va de Festa

Va contactar amb nosaltres l’actor Rafa Cruz, explicant-nos que tenia entre mans la producció d’una obra que s’estrena d’aquí a pocs dies a la Sala Beckett de Barcelona,     “La Festa”  d’Spiro Scimone.

Ens va agradar molt que el Rafa ens expliqués que la seva experiència en el món del teatre i la producció d’espectacles, li havia ensenyat (i més en els temps que corren) que una bona fotografia de cartell és bàsica i fonamental!! . Important, tant per convidar al públic a veure l’obra, com per que els  teatres i programadors contractin el “bolo”.

” Només veient la foto del cartell, ja fa que al menys es mirin el projecte que els hi presentes amb més interès, s’obre una porta. I no et prenen per un aficionat.”

Després de parlar-ho, rumiar-ho i fer una llarga “pluja de idees”, vam tenir bastant definit quina imatge volíem crear: Una imatge quotidiana, molt real i càlida, però alhora que respirés un aire inquietant i surrealista.

El director Orlando Arocha ens va explicar el seu imaginari, l’aire que envoltava tota l’obra … Les relacions familiars, la rutina, la quotidianitat, la solitud, la impossibilitat de comunicar-se…

El nostre plató a punt per "la Festa" ©Lafotografica

El nostre plató a punt per "la Festa" ©Lafotografica

Un paper de paret amb cert to decadent, una taula, una làmpada i una família a punt de celebrar una festa…. I quina festa!!

A l’estudi vam fer una llarga preparació de llums, proves i més proves …. Feina indispensable per obtenir un bon resultat.

Els actors ens ho van posar fàcil, tenien molt clar els seu personatge i l’Orlando no els va deixar marge pel dubte. Diana Volper  en el paper de mare, Quimet Pla  en el de pare i Rafa Cruz en el de fill .

 

 

Després d’uns 50 “disparos”, passem la imatge pel sedàs del retoc i ……. Senyors i senyores….. Per tots vosaltres “La Festa” a la sala Beckett de 17 d’octubre al 11 de novembre!

I si encara dubteu …. Mireu!!

"La Festa" ©Lafotografica

"La Festa" ©Lafotografica

La producció de l’espectacle corre a càrrec de Low Cost Projekt.

Marta Fàbregas

Marta Domingo… o el poder de la fotografia. Trobades en una cadira

La sessió de retrat amb l’actriu Marta Domingo va ser “especial”, és d’aquelles sessions una mica inquietants, que et deixen una sensació molt agradable, però que et fan reflexionar sobre tu mateix, les teves capacitats, i especialment, sobre allò que en diem “la condició humana”.

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

Per nosaltres la fotografia de retrat és una passió, però a les sessions sempre tenim certa inquietud, cert neguit. Sabem per experiència que la persona retratada no sempre es trova còmode, ja que a vegades es sent com “escanejada”, no només exteriorment, si no també interiorment.

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

Per això ens agrada tant la reflexió que ens va fer arribar la Marta de la sessió que vam fer amb ella. En realitat van ser dues sessions, però formen part de la mateixa, sense una no hi hagués estat l’altre… aquí teniu el seu text:

 

“Suposo que recordareu que la nostra primera trobada va ser difícil per mi ( i de retruc per vosaltres també, clar), jo estava passant un moment personal molt dur i complicat i veure la meva imatge “fallida” em va explicar l’evidència del meu estat interior. Em vaig bloquejar, però també em va ajudar moltíssim a nivell personal i a revisar moltes coses de mi. Us he escrit el primer que m’ha vingut, no li he volgut donar moltes voltes… el fet d’aquestes 4 ratlles d’alguna manera “m’alliberen” i em fan tancar feliçment aquell moment en què em vaig veure absolutament impotent amb la situació. Us ho torno a dir: gràcies per la comprensió i per fer possible la sessió definitiva que tant m’agrada i m’estimo.”

Marta Domingo ©lafotografica

Marta Domingo ©lafotografica

I és en aquesta reflexió, i en la reflexió que ens fèiem en l’article del concert de la Sílvia Pérez Cruz, sobre el que es veu en una fotografia, on radica el poder de la imatge. No és un simple reflex de la realitat, evidentment, és molt més. Nosaltres expliquem moltes coses amb les nostres fotos. Qui som, com mirem…

Moltes gràcies Marta per la sessió, pel text i per les reflexions.

Finalment la Marta ens deia… “A part de que de sempre em va encantar la idea de la cadira i les fotos fantàstiques que veig d’alguns companys, m’alegra molt veure la “vida” que li esteu donant a aquest projecte!

Doncs això… continuem donant “llarga vida”  a aquest projecte i preparant-ne la propera exposició.

Marc Vidal

 

Reflexions sobre els books d’actors (1ª part)

Moltes vegades ens disposem a realitzar una sessió de book per un actor o una actriu, i constatem que els actors quasi mai es fan fotos, tot i ser aquestes una eina imprescindible per la seva promoció com a professionals. I això ens sorprèn.

Anna Castillo ©La fotografica

Anna Castillo ©La fotografica

Normalment el primer book que es fan els joves actors equivoquen el concepte i fan més un book de moda que no d’actor, on hi predominen els canvis de roba i les postures de model.  I no és aquest tipus de fotos el que necessita un actor per ensenyar en un càsting professional.

Ivan Labanda ©La fotografica

Ivan Labanda ©La fotografica

L’altre error que sovint es fa és deixar que un amic o un aficionat els hi faci les fotos sense adonar-se que si ells es presenta a un càsting o a un director amb material de poca qualitat, difícilment el prendran com a professional. Cada actor decideix en quin grau de la professió es vol col·locar. Com a aficionat o com a professional.

Maria Rodriguez ©La fotografica

Maria Rodriguez ©La fotografica

També es important que la sessió de retrat hagi estat pensada el màxim possible, tant en l’apartat vestuari i complements, com en l’apartat psicològic. A molta gent l’incomoda sentir-se fotografiat, però si això forma part de la feina d’un actor, seria bo que es preparés, no? Amb una simple conversa amb el fotògraf aclarint el que volen i necessiten i agafant una mica de confiança, ja s’aplana molt el camí abans de fer una sessió de book.

Ernesto Collado ©La fotografica

Ernesto Collado ©La fotografica

Us deixem tres fotos d’actors als qui hem fer un book, tots ells de la representant d’actors Laura Ramón, amb qui col·laborem des de fa temps.