Aina Clotet al Trobades en una cadira

Quedem a l’estudi un matí per fer la sessió de retrat amb l’actriu Aina Clotet. Ve directament de l’aeroport, de Galicia, d’on ha anat a treballar. S’agraeix l’esforç, ja que el que segur que té ganes de fer és anar cap a casa….

Aina Clotet al Trobades en una Cadira ©Lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una Cadira ©lafotografica

 

Encarem la sessió amb ganes i ella ens ho posa fàcil. Comencem pels retrats més convencionals, de presa de contacte i d’escalfament, que sempre són els més difícils i els que marquen una mica com anirà la sessió.

Hi ha poques mirades a cámera, més timidesa…

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Ara venen els retrats més de jugar amb la cadira, de recerca, sempre dintre de les condicions generals del projecte: fons blanc, il·luminació neutre i clara, l’Aina i una cadira. Com sempre volem que sigui ella mateixa, que es senti identificada a les fotos. D’aquesta sessió m’agraden especialment aquestes fotos:

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

I per finalitzar tornem de nou al pla curt, ara ja molt més relaxats, més propers, amb més confiança. Els somriure és més real, i la mirada més transparent.

 

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Aina Clotet al Trobades en una cadira ©lafotografica

Encara no hem escollit quina serà la foto final que anirà al projecte, però segur que estarà entre aquestes cinc… Quina us agrada més?

Per acabar, li demanem a l’Aina que ens expliqui, mesos després, que recorda de la sessió,  quines sensacions, i això és el que ens diu:

“De la sessió recordo la calidesa que em van transmetre el Marc i la Marta. Això va fer que a poc a poc m’anés relaxant i mostrant cada vegada més sense màscares. Va ser molt fàcil, i em vaig sentir molt a gust. La relació amb la cadira també va ser progressiva: com més tranquil·la em sentia, més senzilla i directa es tornava la relació amb aquest objecte tant simple i tant comú, però que posat com a company d’escena agafa tant de protagonisme”.

Moltes gràcies Aina!

Marc Vidal