Arxiu mensual: novembre de 2012

La importància del punt de vista fotogràfic

Publicat el per
SFMoMA ©lafotografica

SFMoMA ©lafotografica

En els nostres cursos de fotografia sempre parlem de la importància del punt de vista a l’hora de fer una fotografia. És important que a l’hora de fer una fotografia no us quedeu només en la primera impressió. A vegades cal donar la volta a les coses i buscar un segon, i fins i tot un tercer punt de vista. I això serveix tant per un retrat com per un paisatge.

I és sobretot en els viatges quan a vegades no tenim temps per parar-nos a “perdre el temps” fent fotos, ja que no anem sols, o el programa del viatge no ens ho permet, però el resultat acostuma a ser més complert i enriquidor.

SFMoMA pasarel·la ©lafotografica

SFMoMA pasarel·la ©lafotografica

Us posem l’exemple d’aquest edifici de San Francisco. És la cúpula de SFMOMA, vista des de sota i, després, des de la pròpia passarel·la que la creua. Són prou diferents, no creieu?

Marc Vidal

Santiago Vidal Feliu, El Crack del 29

Publicat el per

Santiago Vidal, ©lafotografica

Santiago Vidal, ©lafotografica

Santiago Vidal Feliu, el meu pare. Era el veritable Crack del 29! Va néixer  l’any 1929 i va morir ara just fa un any. I amb la distància que dóna aquest any, se’l troba molt a faltar.

Era un home bo, això ho sap tothom que el va conéixer. I un bon pare, i això ho sabem alguns,  però a més a més era un gran model. Sempre va ser un dels nostres models preferits. Sempre em deia “Marc, si necessites un model per fer retrats, m’avises i vinc al teu taller”. Però crec que li agradava  més que li fes fotos la Marta…

Va ser un dels nostres primers models pel “Trobades en una cadira”, a la que es va sotmetre pacientment.

Però la sessió que més ens agrada va ser la que li vam fer inspirada en les fotos de Philippe Halsmann de Jaques Tati, jugant a tenis.

Santiago Vidal Feliu ©lafotografica

Santiago Vidal Feliu ©lafotografica

Marc Vidal

 

Silvia Marsó al Trobades en una cadira

Publicat el per
Silvia Marsó ©lafotografica

Silvia Marsó ©lafotografica

Després de moltes trucades i e-mails, vam organitzar el viatge a Madrid per realitzar tres sessions per al nostre projecte de retrats Trobades en una cadira. Fèiem les sessions a l’Hotel NH Ribera del Manzanares, on ens allotjàvem i on el nostre amic Bernat Soldevila ens havia preparat una sala per habilitar-la com a plató.

Carretera, (cadira) i manta! Marxem cap a Madrid.  Ens esperen Javier Gurruchaga, Silvia Marsó i Imanol Arias, gràcies a les gestions de la Isabel González de Gota de Luz. Dos bascos i una catalana en el nostre viatge a Madrid. Curiós, no?

Silvia Marsó ©lafotografica

Silvia Marsó ©lafotografica

La Sessió amb la Silvia va anar molt bé, tot i que ella va arribar una mica “atrafegada”.  Així ho recorda ella:

“Era una tarde calurosa, de esas que paralizan el riego sanguíneo y te atontan un poco. Andaba yo, conduciendo abrumada por las calles del barrio de la Puerta del Ángel y el gps se había vuelto loco… …la cuestión es que tras mucho dar vueltas, mucho ir y venir y mucho sufrir la desesperación de la impuntualidad, (que vergüenza, una catalana llegando tarde a una cita) me encuentro por fin, frente al moderno y encantador hotel donde los chicos de “La Fotografica” me esperaban, pero… Dios mío!!! Justo en la otra orilla del rio!!!! Y ahora como cruzo yo con el Mini a cuestas este grandísimo Manzanares…!!! Entre el calor y las prisas me hubiera tirado de cabeza al agua y hubiera llegado nadando tan feliz a la sesión, pero ya se sabe, el rímel corrido, los rizos chorreando, la ropa inservible!!!… no os cuento como logre llegar al otro lado… pero la alegría de Marc y Marta y el arte que derrocharon en el estudio, me hicieron olvidar las desventuras vividas en esa tarde seca y caliente de la Meseta castellana.”

Doncs això, art i alegria i a poc a poc anem agafant confiança. Com quasi sempre les primeres fotos són de tanteig, però a poc a poc van sortint coses interessants. Contents de la sessió a la Silvia “a la tarde seca y caliente de la Meseta castellana”!

Marc Vidal

Digipovera a La Parada

Publicat el per
Lives crossing, Kasimir Mathalas ©lafotografica

Lives crossing, Kasimir Mathalas ©lafotografica

A través de la xarxa Linkedin  ens contacta la Xènia Bagué, i en dues setmanes estem reunits amb ella a La Parada del Mercat de L’Abaceria de Gràcia, el nou establiment que fa dos mesos que ha obert amb la Raquel Villa dedicat a vendre fotografies i llibres.

Tal qual, una parada de Mercat venent fotos i llibres, realment un nou concepte de galeria, i ens encanta la proposta, i lliga molt amb el concepte del nostre projecte Digipovera.

Born, Kasimir Mathalas ©lafotografica

Born, Kasimir Mathalas ©lafotografica

L’art fotogràfic a l’abast de tothom, en ple carrer, en ple mercat, i a uns preus assequibles.  Ens comenta que la seva idea és fer sobretot pedagogia en un mercat, el català, que no està gens acostumat a comprar i valorar la fotografia, i la seva idea és començar per la base. I aquí la tenim.

I aquí estem nosaltres carregats amb les nostres fotos digipoveres, les del Kasimir Mathalas, a partir de finals de novembre, a La Parada. Amb moltes ganes i il·lusió, presentant aquesta sèrie de imatges sobre Barcelona, de petit format, per que les pogueu fruir o regalar als vostres amics… tot molt digipovera!

 

Agnès Busquets al Trobades en una cadira.

Publicat el per
Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

“He de dir que vaig arribar a l’estudi molt il·lusionada, havia vist altres retrats entorn una cadira, i m’afalagava molt formar part del projecte. Una sessió que havia de durar una hora , crec que es va allargar fins a tres!  Em va costar molt escalfar motors, de cop i volta va sortir la part més tímida de mi, que no deixava veure com sóc en realitat.  Havia de ser Jo i només Jo, i costa molt ensenyar-li això a algú que tot just acabes de conèixer. Però va ser un exercici de confiança molt interessant i que jo diria que va arribar al seu objectiu.

En resum, una experiència molt positiva, i repetible!!”

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Això és el que recorda i explica l’Agnès Busquets de la sessió de retrat que vam fer amb ella al voltant de la nostra cadira. I hem de dir que nosaltres recordem alguna cosa semblant. L’Agnès havia estat a l’estudi uns mesos abans gravant un vídeo per la campanya del Barcelona Decideix, dirigit pel Joel Joan, i nosaltres teníem una imatge d’ella més extrovertida del que mostrava a la sessió. També és veritat que nosaltres li demanem que es mostrin tal com és, i això no sempre és un exercici fàcil! I aquests és la nostra feina, anar donant confiança per tal que es trobi còmode i ens puguin ensenyar la seva part més personal.

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Agnès Busquets, ©Lafotogrˆafica

Mesos més tard una de les fotos de la sessió ha anat a parar al llibre que  l’Agnès ha publicat sobre la seva experiència de ser mare! “Mare en pràctiques” (Columna Edicions, 2012). Per nosaltres és la senyal més inequívoca que l’Agnès es sent identificada en aquestes fotos!

"Mare en pràctiques" el llibre de l'Agnès Busquets.

"Mare en pràctiques" el llibre de l'Agnès Busquets.

I actualment la podem veure el Teatre Victòria amb “La familia irreal”, amb Dagoll Dagom i Minoria Absoluta…

Repetirem!

Una forta abraçada Agnès!

Marc Vidal

Fotos del nou disc de Macedònia “Desperta”

Publicat el per
Portada del nou dis de Macedònia "Desperta" ©lafotogràfica

Portada del nou dis de Macedònia "Desperta" ©lafotogràfica

Aquest cap de setmana es publica el nou disc del grup Macedònia, el grup infantil de pop català que fa anys que triomfa entre els nens catalans. I com en discs anteriors, les fotos del disc corren a càrrec nostre.

Les noves noies de Macedònia en plena sessió fotogràfica ©lafotografica

Les noves noies de Macedònia en plena sessió fotogràfica ©lafotografica

Aquest cop les fotos es van fer en exterior, i després de valorar diferents possibilitats, es van realitzar a una casa de colònies de Castellar del Vallès.

Les noies de Macedònia es renoven cada cinc anys, i les d’aquest disc debuten ara. Per tant aquesta era la seva primera sessió de fotos per un disc. Però ens ho van posar molt fàcil amb la seva espontanietat i bona predisposició!

La sessió va ser molt divertida... ©lafotografica.

La sessió va ser molt divertida... ©lafotografica.

Us deixem amb un recull de fotos del making-off de la sessió, i un recull de les fotos triades de la sessió.

El Grup Macedònia al complert ©lafotografica.

El Grup Macedònia al complert ©lafotografica.

Gràcies Dani Coma per la confiança demostrada al llarg de tots aquests anys, i molta sort per la Maria, la Sara, la Irene, la Carlota i la Paula, les noves Macedònia que ara ens presenten “Desperta”.

Marc Vidal

El retrat i “The New York Times Magazine”

Publicat el per
The New York Magazine fotografies

The New York Times Magazine, fotografies

Més retrats, si us plau!

Aprofitem l’exposició de fotografies del “The New Work Times Magazine” al Palau Robert de Barcelona per veure que en pensa la revista de la importància del retrat en una publicació com la seva. En el text que obre el capítol dedicat al retrat, Diana C. Stoll escriu: “Que fa que un retrat cridi l’atenció de qui l’observa? El fet de que el subjecte sigui identificable o rellevant respecte a l’actualitat. La bellesa excepcional, la intensa expressivitat. Una composició formal innovadora o provocativa. Un sentiment de la vida palpable  i una comunicació genuïna  transmeses a través d’un gest o una mirada. Un bon fotògraf de retrat ha de tenir en compte tots i cada un d’aquests elements i ha de fer servir les seves habilitats per treure el màxim de profit i traslladar-los a una imatge que resulti estimulant.”

©The New York Time Magazine

©The New York Times Magazine

Doncs ja ho sabeu, si voleu veure bones fotografies de retrat, però també de fotoperiodisme, moda, fotografia conceptual… i tot el procés d’edició de les imatges.

L’exposició es pot veure al Palau Robert fins al 2 de desembre, i l’entrada és gratuïta…

Marc Vidal

Alberto García-Alix i el retrat

Publicat el per

Fa anys, quan estudiava fotografia, em va impressionar l’obra i els retrats d’Alberto García-Alix. Els seus retrats tenen aquella força que fa que et quedis mirant la persona retratada i vulguis saber més coses d’ella. T’interroguen i t’inquieten a la vegada…

Autorretrat d'Alberto García-Alix

Autorretrat d'Alberto García-Alix

L’altre dia, repassant un llibre seu vaig trobar aquest text on ell mateix deia:

“La fotografía, el retrato, es el arma de un crimen. Cuesta creerlo, pero así es: terrible, pavoroso, absurdo, irracional… No exagero. Es un arma de extremada y refinada maldad, que de golpe no mata… pero matará.

Estoy seguro. Hiere donde más duele. Allí, sin piedad, golpea y cómo golpea. Con qué saña. Con que alevosía, con verdaderas ganas… ¡Que no se diga!

Por buscarles una similitud, por comparar sus golpes de una manera creíble con algo, diría que son como… ¿puñaladas? Sí, puñaladas en procesión, una tras otra, sin descanso, pues más tarde o más temprano siempre llegan y, aun sin ser visibles, siempre dejan profundas heridas.

Hoy son ya muchas, demasiadas. Las más antiguas aún sangran. Las recientes, no es que duelan, no. Torturan. Destruyen. Acogotan. Y las que vienen, que seguro. Que vendrán, mucho me temo que acabarán matando. No hablo por hablar, tampoco miento. Tengo poderosas razones para confesar que la fotografía es el arma de un crimen.”

Impressionant!

Del llibre “Moriremos mirando”, Alberto García-Alix. La Fábrica Editorial

Portada del llibre "Moriremos mirando" d'Alberto García-Alix, de La Fábrica Editorial

Portada del llibre "Moriremos mirando" d'Alberto García-Alix, de La Fábrica Editorial

Marc Vidal