Vull fer un (bon) retrat!

(Al final texto en castellano)

Fer un retrat pot semblar molt fàcil i molt difícil alhora, però el que està clar és que moltes de les fotos que fem al llarg de la nostra vida són retrats… de la família, dels amics, de nens, i també durant els viatges…. i sovint ens  queixem de la poca naturalitat de les expressions que apareixen en els nostres retrats. La gent normalment s’agrada més quan es veu fotografiada quan no mira a càmera, quan no és conscient que l’estan fotografiant, ja que es veu “més natural”.

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Ferran Adrià, al “Trobades en una cadira” ©lafotografica

Nosaltres som uns apassionats del retrat com a disciplina fotogràfica, i a nivell professional és una de les nostres especialitats, tant en sessions de books per actors, en retrats a Continua llegint

La mirada en el retrat

Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

La gran diferència entre un bon retrat i un de normal bàsicament radica en si aconseguim que la persona retratada ens comuniqui alguna cosa amb la mirada. Si hi ha mirada, intenció, expressió i comunicació el retrat sempre és molt més potent i efectiu. Té més força i caràcter i ens diu moltes coses de la persona retratada. Evidentment cada persona després les interpreta d’una manera diferent, però si aquesta expressió hi és i la gent la percep, ens podem donar per satisfets del nostre retrat. I com s’aconsegueix això?

No hi ha una única resposta per aquesta pregunta, però si que us podem dir com ho fem nosaltres.

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Cada sessió de retrat necessita el seu temps, però a nosaltres ens agrada poder dedicar almenys un parell d’hores a cada retrat.  I és sorprenent les grans diferències que hi ha entre les primeres fotos i les darreres. La confiança i la bona sintonia sóm molt importante en aquest cas.

Un exercici a tenir en compte en una sessió de retrat és que la persona retratada mantingui una mateixa posició durant unes quantes fotos, només donant diferents tipus de mirada… i veurem que entre aquestes fotos molt semblants, n’hi ha que tenen una intensitat molt alta i d’altres que són totalment inexpressives. Però sempre n’hi haurà una de més potent i intensa…

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica

També cal saber veure que hi ha persones que es concentren i aguanten la mirada a càmera durant una estona mentre n’hi ha d’altres que prefereixen mirar de nou a cada foto… aquesta també és una qüestió que haurem de descobrir a cada nova sessió, a cada nou retrat.

Marc Vidal

Trobades en una cadira amb Ferran Adrià.

Contactar amb el Ferran Adrià va ser molt més fàcil del que ens podíem haver imaginat, i la resposta del seu equip va ser molt bona. Però el més difícil va ser poder trobar un forat a la seva agenda per concertar una sessió de retrat. Realment l’agenda d’aquest home espanta una mica, que si ara està a Shangai, ara a San Francisco, després a Chicago…

Un cop teníem dia, el segon tema va ser que si volíem fer les fotos havia ser aquell dia a aquella hora, però si volíem que el Ferran vingués a l’estudi, potser podríem tardar uns quants mesos més… així que agafem els trastos i la cadira i cap al Bulli Taller, que llavors tenia unes oficines al carrer del Carme de Barcelona, amb vistes a la Boqueria…

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ja havíem fotografiat al Ferran Adrià en altres ocasions, sempre a El Bulli a Roses i com a encàrrec professional, però el tracte sempre havia estat més a través d’editorials i  “massa professional”, no sé si m’explico, però aquest cop, la veritat és que ens va sorprendre la seva proximitat i naturalitat, deixant-se fer, acceptant propostes i sempre col·laborant.

Però el temps passa ràpid i només teníem assignada una hora de sessió, i a l’hora en punt, ens acomiadem desitjant-nos sort mútuament amb els respectius projectes (sglups) i des de l’oficina de premsa li passen el telèfon per una entrevista amb  no sé qui… realment no para! Ser un geni de la cuina té aquestes servituds!

Tenim molt clar que la fotografia triada és la bona, però també ens agrada aquesta que centra tota l’intensitat en la mirada.

 

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

O aquesta en que es deixa anar i mig-somriu, deixant veure la persona que hi ha darrera el personatge.

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Ferran Adrià ©lafotogràfica

Aquesta és una de les sessions del “Trobades en una cadira” de les que ens sentim realment satisfets.

 

Que són les “Trobades en una cadira” de Marta Fàbregas i Marc Vidal?

“Trobades en una cadira” és un projecte personal i artístic dels fotògrafs Marta Fàbregas i Marc Vidal de l’estudi de La Fotogràfica. Consisteix en una serie de retrats d’estudi  a gent del món de la cultura.

Els hi proposem una sessió de retrat al nostre estudi, en blanc i negre i amb l’únic nexe comú d’una cadira de fusta (tipus Thonet) que un dia vem salvar d’un pis de l’eixample i vem adoptar.

Trobades en una cadira, Galeria Hartmann. ©lafotogràfica.

Trobades en una cadira, Galeria Hartmann. ©lafotogràfica.

A dia d’avui aquest projecte l’hem exposat dues vegades, la primera a la Galeria Hartmann de Barcelona (gener-febrer de 2010) i la segona al hall del Teatre Romea (març-juliol de 2010). Actualment es pot visitat al nostre estudi de La Fotogràfica.

"Les cares del Romea" Fotografies de Marta Fàbregas i Marc Vidal. ©lafotogràfica.

"Les cares del Romea" Fotografies de Marta Fàbregas i Marc Vidal. ©lafotogràfica.

En aquest projecte han participat gent com Ferran Adrià, Juan Echanove, Ariadna Gil, Josep Maria Pou, Mercè Sampietro,  Oriol Bohigas, Emma Vilarassau o el malaguanyat Pepe Rubianes entre d’altres.

A partir d’aquesta setmana comentarem en aquest bloc algunes anècdotes i imatges d’aquestes sessions.

Si voleu el catàleg de l’exposició en format pdf us el podeu descarregar de la nostra web.