Josep Maria Pou, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica
La gran diferència entre un bon retrat i un de normal bàsicament radica en si aconseguim que la persona retratada ens comuniqui alguna cosa amb la mirada. Si hi ha mirada, intenció, expressió i comunicació el retrat sempre és molt més potent i efectiu. Té més força i caràcter i ens diu moltes coses de la persona retratada. Evidentment cada persona després les interpreta d’una manera diferent, però si aquesta expressió hi és i la gent la percep, ens podem donar per satisfets del nostre retrat. I com s’aconsegueix això?
No hi ha una única resposta per aquesta pregunta, però si que us podem dir com ho fem nosaltres.
Pepa López, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica
Cada sessió de retrat necessita el seu temps, però a nosaltres ens agrada poder dedicar almenys un parell d’hores a cada retrat. I és sorprenent les grans diferències que hi ha entre les primeres fotos i les darreres. La confiança i la bona sintonia sóm molt importante en aquest cas.
Un exercici a tenir en compte en una sessió de retrat és que la persona retratada mantingui una mateixa posició durant unes quantes fotos, només donant diferents tipus de mirada… i veurem que entre aquestes fotos molt semblants, n’hi ha que tenen una intensitat molt alta i d’altres que són totalment inexpressives. Però sempre n’hi haurà una de més potent i intensa…
Ferran Adrià, al "Trobades en una cadira" ©lafotografica
També cal saber veure que hi ha persones que es concentren i aguanten la mirada a càmera durant una estona mentre n’hi ha d’altres que prefereixen mirar de nou a cada foto… aquesta també és una qüestió que haurem de descobrir a cada nova sessió, a cada nou retrat.
Marc Vidal